6/3/10

Conte 2. L'atac del Focfire

Acabava de sortir el sol, la Bruna va anar cap a Collserola per veure els seus amics: en Copa, el Solet i la Reineta.
Els tres estaven dormint damunt d'una roca. La Bruna els va despertar i en Copa va dir:
- Bon dia Bruna!
- Bon dia! Com podeu dormir en una roca tan dura i freda? -va dir la Bruna-.
- No tenim cap altre lloc per a descansar-va dir el Solet-.
- Doncs... ara us faig una caseta-va dir la Bruna-.
- Croacc, croc, croaac -va dir la Reineta-.
- Diu que moltes gràcies, Bruna -va fer el Solet, que és l'únic que coneix el llenguatge de la Reineta-.
La Bruna va fer una preciosa casa de fusta, però va durar poc perquè feia massa vent.

Mentre la Bruna intentava tornar a construir la casa, va sentir un soroll i van veure una cosa estranya que deia:
- Fiuuuuuuu, Cladonia, fiuuuuuu, Cladonia!
mentre rodava pels aires. La cosa es va parar davant del Copa i va dir:
- Ajuda, ràpid, allà, allò, ha vingut i boom, ràpid, aaahhhh!
- Calmat amiga. Per cert, qui ets? -va dir en Copa-.
La cosa va respirar intensament durant cinc segons.
- Em dic Cladonia i necessito ajuda!
- Perquè, què ha passat?
- Escolteu -va dir la Cladonia- En Rou és un roure amic meu. Era un arbre gran i formós que vivia en un petit turó. Fa uns minuts ha passat una gran bola de foc.


- Foc-fire! - va dir en Copa-.
- Qui??? -van dir el Solet i la Bruna.
- El Foc-fire és una gran bola de foc molt potent. Va destruir el lloc on jo vivia abans-va dir en Copa-.
El Foc-fire pot transformar-se i convertir-se en una bola de foc que ho crema i destrueix tot.

En Foc-fire és un llumí mutant molt perillós, és "una cerilla mutante".

- El pobre Rou està molt trist i espantat-va dir la Cladonia-.
- Anem a ajudar-lo -va dir la Bruna-.
Van anar al petit turó on estava en Rou. El van veure tot trencat i molt trist.
- Gràcies, Caldonia per portar-me ajuda -va dir en Rou-.
- Hola, sóc en Copa i ells són la Bruna, el Solet i la Reineta, i et venim a ajudar.
- No em podeu ajudar. Una gran bola de foc m'ha destruit i m'ha fet aquest forat al meu tronc.
- Tinc una idea! -va dir la Bruna-.
- Digues! -van fer tots-.
- Puc fer una casa per a vosaltres dins del forat del Rou! -va dir ella- així no estarà tan sol, vosaltres tindreu una nova casa i així podreu cuidar al Rou.
- Nosaltres t'ajudarem a que tornis a ser un arbre preciós! -van fer tots-.
- Moltíssimes gràcies -va dir en Rou emocionat-.
Dit i fet. La Bruna va fer una casa molt bonica a dins del forat d'en Rou.
I és que l'amistat tot ho aconsegueix!

Potser, un dia, tot caminant per Collserola, trobeu al Rou i tots els seus amics, fent una festa dins de la caseta que la Bruna els hi ha fet. Ja ho veieu, un forat fet per la maldat del Focfire, s'ha convertit en un espai i en una oportunitat per a inventar coses noves!