No us ho perdeu!!!
28/3/10
Els líquens de Pandora
No us ho perdeu!!!
21/3/10
COM S'ADOPTA UN LIQUEN? HOW TO ADOPT A LICHEN?
Us volem explicar com adoptem els líquens per animar-vos a col·laborar amb nosaltres.
Al nostre planeta, s'han descrit al voltant d'unes 20.000 espècies de líquens. A la Península Ibèrica s'han identificat fins la data unes 3.500 espècies.
Aquestes espècies de líquens es divideixen principalment en tres grups:
- líquens epífits- viuen sobre un altre vegetal: troncs i branques d'arbres i arbustos.
- líquens terrícoles - viuen sobre el terra.
- líquens saxícoles - colonitzen les roques.
Nosaltres adoptarem líquens saxícoles, els identificarem i observarem la seva evolució al llarg dels anys. Els líquens saxícoles tenen un creixement molt lent, en algunes espècies, menor a 1mm/any.
Aquest seguiment servirà per a disposar de més informació al voltant de les taxes de creixement i desenvolupament d'espècies de líquens que creixen a les roques.
Aquests estudis ens ajudaran a conèixer les espècies de líquens més freqüents a les zones motiu d'estudi.
Us explicarem el cas concret de líquens adoptats a Collserola, a prop del Centre d'Informació del Parc.
Al nostre planeta, s'han descrit al voltant d'unes 20.000 espècies de líquens. A la Península Ibèrica s'han identificat fins la data unes 3.500 espècies.
Aquestes espècies de líquens es divideixen principalment en tres grups:
- líquens epífits- viuen sobre un altre vegetal: troncs i branques d'arbres i arbustos.
- líquens terrícoles - viuen sobre el terra.
- líquens saxícoles - colonitzen les roques.
Nosaltres adoptarem líquens saxícoles, els identificarem i observarem la seva evolució al llarg dels anys. Els líquens saxícoles tenen un creixement molt lent, en algunes espècies, menor a 1mm/any.
Aquest seguiment servirà per a disposar de més informació al voltant de les taxes de creixement i desenvolupament d'espècies de líquens que creixen a les roques.
Aquests estudis ens ajudaran a conèixer les espècies de líquens més freqüents a les zones motiu d'estudi.
Us explicarem el cas concret de líquens adoptats a Collserola, a prop del Centre d'Informació del Parc.
El que necessitem per a adoptar un liquen és un full d'acetat transparent i un retolador permanent. Sobre aquest full, calquem la silueta del liquen que volem adoptar. Ho hem de fer amb molta atenció. En aquest full posarem la data i el nom del liquen i de la persona que fa l'adopció.
També cal fer una foto dels liquens adoptats, i de l'espai on es troben les roques, per a tenir la seva ubicació ben localitzada, per a quan tornem en un futur.
Amb molta precaució, agafarem una mostra del liquen per a la seva identificació.
(La presa de mostres no és destructiva, amb un bisturí de camp es pren una petita mostra per a identificar-ho posteriorment al laboratori)
En algunes ocasions, els líquens que volem adoptar es lluny del terra, a les parets de roca. Aleshores, amb tècniques d'escalada, fem el mateix procés que us hem explicat per a líquens que es troben a peu de terra.
Haviem vist un liquen molt curiós a Savassona, a la Pedra del Sacrifici, i ens feia molta il·lusió adoptar-lo. Aquest liquen es diu Savai, i és un personatge dels contes i aventures de Copa el liquen.
La Savai és un liquen molt especial, te una forma molt rara, en espiral. Com és molt gran, hem necessitat 4 fulls tamany A3 d'acetat, per a poder dibuixar la seva silueta.
Amb molta paciència, es dibuixa tot el contorn del liquen.
Aquí teniu a la Savai de molt a prop, i a la imatge de sota, una macrofotografia, en la que veiem un tal·lus blanquinós, i uns puntets marrons, que són els apotecis, on es troben les espores del liquen.
A la nostra casa, tenim un petit laboratori per a identificar els líquens. Per a poder determinar el gènere i l'espècie d'aquests líquens es necessita una lupa binocular i un microscopi òptic de 1000 augments (1000x).
També necessitem reactius: K (hidròxid potàssic), C (hipoclorit sòdic), I (solució de iode)
Cal intentar agafar petits fragments de mostra, per tal de minimitzar els estralls als tal·lus liquènics. A sobre, una imatge d'un fragment del liquen de Savassona.
Fem una preparació i observem al microscopi. A dalt, una imatge del que veiem a 40x. S'observen cel·lules verdes, que són les algues, i fil·laments translúcids o marronosos dels fongs.
A sobre, una imatge de les algues a 1000x.
A sobre, una imatge a 1000x en la que s'observen els ascocarps i les espores, que ens serviran per a poder identificar aquesta espècie amb l'ajuda de les claus identificació.
Amb molta precaució, agafarem una mostra del liquen per a la seva identificació.
(La presa de mostres no és destructiva, amb un bisturí de camp es pren una petita mostra per a identificar-ho posteriorment al laboratori)
En algunes ocasions, els líquens que volem adoptar es lluny del terra, a les parets de roca. Aleshores, amb tècniques d'escalada, fem el mateix procés que us hem explicat per a líquens que es troben a peu de terra.
Haviem vist un liquen molt curiós a Savassona, a la Pedra del Sacrifici, i ens feia molta il·lusió adoptar-lo. Aquest liquen es diu Savai, i és un personatge dels contes i aventures de Copa el liquen.
La Savai és un liquen molt especial, te una forma molt rara, en espiral. Com és molt gran, hem necessitat 4 fulls tamany A3 d'acetat, per a poder dibuixar la seva silueta.
Amb molta paciència, es dibuixa tot el contorn del liquen.
Aquí teniu a la Savai de molt a prop, i a la imatge de sota, una macrofotografia, en la que veiem un tal·lus blanquinós, i uns puntets marrons, que són els apotecis, on es troben les espores del liquen.
A la nostra casa, tenim un petit laboratori per a identificar els líquens. Per a poder determinar el gènere i l'espècie d'aquests líquens es necessita una lupa binocular i un microscopi òptic de 1000 augments (1000x).
També necessitem reactius: K (hidròxid potàssic), C (hipoclorit sòdic), I (solució de iode)
Cal intentar agafar petits fragments de mostra, per tal de minimitzar els estralls als tal·lus liquènics. A sobre, una imatge d'un fragment del liquen de Savassona.
Fem una preparació i observem al microscopi. A dalt, una imatge del que veiem a 40x. S'observen cel·lules verdes, que són les algues, i fil·laments translúcids o marronosos dels fongs.
A sobre, una imatge de les algues a 1000x.
A sobre, una imatge a 1000x en la que s'observen els ascocarps i les espores, que ens serviran per a poder identificar aquesta espècie amb l'ajuda de les claus identificació.
Passat un temps, 3 anys aproximadament, tornarem a mesurar els creixements dels líquens, dibuixant amb un altre color de retolador, la nova silueta del tal·lus liquènic, i així, poder observar la seva evolució.
Consells del copa 2. Estalvia Aigua
ESTALVIA AIGUA!!!
Quan et rentis les dents, tanca l'aixeta. En el temps que et respatlles les dents pots estalviar molta aigua.
Una aixeta té habitualment un cabal de 0,1 litres/segon.
Si ens estem 3 minuts respallant-nos les dents amb l'aixeta oberta, estem malbaratant 18 litres d'aigua neta, cada vegada que ens rentem les dents.
Si cada dia, ens netegem les dents dues vegades, i tenim l'aixeta tancada quan ens les respatllen, tindrem un estalvi de:
36 litres/dia
13.140 litres/any!!!
Fes cas al Copa i al Solet, i quan et respatllis les dents recorda tancar l'aixeta!!!
Quan et rentis les dents, tanca l'aixeta. En el temps que et respatlles les dents pots estalviar molta aigua.
Una aixeta té habitualment un cabal de 0,1 litres/segon.
Si ens estem 3 minuts respallant-nos les dents amb l'aixeta oberta, estem malbaratant 18 litres d'aigua neta, cada vegada que ens rentem les dents.
Si cada dia, ens netegem les dents dues vegades, i tenim l'aixeta tancada quan ens les respatllen, tindrem un estalvi de:
36 litres/dia
13.140 litres/any!!!
Fes cas al Copa i al Solet, i quan et respatllis les dents recorda tancar l'aixeta!!!
12/3/10
Salvem a les Xanthories!!!
El Gerard, la Sílvia i els arbres del carrer de l'escola. De color taronja, els tal·lus liquènics de Xanthoria parietina
Fa uns dies, vam veure que als arbres del costat de la nostra escola, hi havien líquens. Ho vam veure amb la nostra mare, i hem començat a estudiar el que passarà amb aquests tal·lus liquènics de l'espècie Xanthoria parietina.
En aquest àlbum anirem registrant tot el que els hi va passant a aquestes pobres Xanthories.
Us animem a que si veieu als vostres carrers, als vostres barris, noves plantacions d'arbres amb líquens, col·laboreu també en aquestes observacions.
L'arxiu de fotografies s'anirà ampliant. A cada fotografia teniu la data i els comentaris corresponents.
6/3/10
Conte 2. L'atac del Focfire
Acabava de sortir el sol, la Bruna va anar cap a Collserola per veure els seus amics: en Copa, el Solet i la Reineta.
Els tres estaven dormint damunt d'una roca. La Bruna els va despertar i en Copa va dir:
- Bon dia Bruna!
- Bon dia! Com podeu dormir en una roca tan dura i freda? -va dir la Bruna-.
- No tenim cap altre lloc per a descansar-va dir el Solet-.
- Doncs... ara us faig una caseta-va dir la Bruna-.
- Croacc, croc, croaac -va dir la Reineta-.
- Diu que moltes gràcies, Bruna -va fer el Solet, que és l'únic que coneix el llenguatge de la Reineta-.
La Bruna va fer una preciosa casa de fusta, però va durar poc perquè feia massa vent.
Mentre la Bruna intentava tornar a construir la casa, va sentir un soroll i van veure una cosa estranya que deia:
- Fiuuuuuuu, Cladonia, fiuuuuuu, Cladonia!
mentre rodava pels aires. La cosa es va parar davant del Copa i va dir:
- Ajuda, ràpid, allà, allò, ha vingut i boom, ràpid, aaahhhh!
- Calmat amiga. Per cert, qui ets? -va dir en Copa-.
La cosa va respirar intensament durant cinc segons.
- Em dic Cladonia i necessito ajuda!
- Perquè, què ha passat?
- Escolteu -va dir la Cladonia- En Rou és un roure amic meu. Era un arbre gran i formós que vivia en un petit turó. Fa uns minuts ha passat una gran bola de foc.
- Foc-fire! - va dir en Copa-.
- Qui??? -van dir el Solet i la Bruna.
- El Foc-fire és una gran bola de foc molt potent. Va destruir el lloc on jo vivia abans-va dir en Copa-.
El Foc-fire pot transformar-se i convertir-se en una bola de foc que ho crema i destrueix tot.
En Foc-fire és un llumí mutant molt perillós, és "una cerilla mutante".
- El pobre Rou està molt trist i espantat-va dir la Cladonia-.
- Anem a ajudar-lo -va dir la Bruna-.
Van anar al petit turó on estava en Rou. El van veure tot trencat i molt trist.
- Gràcies, Caldonia per portar-me ajuda -va dir en Rou-.
- Hola, sóc en Copa i ells són la Bruna, el Solet i la Reineta, i et venim a ajudar.
- No em podeu ajudar. Una gran bola de foc m'ha destruit i m'ha fet aquest forat al meu tronc.
- Tinc una idea! -va dir la Bruna-.
- Digues! -van fer tots-.
- Puc fer una casa per a vosaltres dins del forat del Rou! -va dir ella- així no estarà tan sol, vosaltres tindreu una nova casa i així podreu cuidar al Rou.
- Nosaltres t'ajudarem a que tornis a ser un arbre preciós! -van fer tots-.
- Moltíssimes gràcies -va dir en Rou emocionat-.
Dit i fet. La Bruna va fer una casa molt bonica a dins del forat d'en Rou.
I és que l'amistat tot ho aconsegueix!
Els tres estaven dormint damunt d'una roca. La Bruna els va despertar i en Copa va dir:
- Bon dia Bruna!
- Bon dia! Com podeu dormir en una roca tan dura i freda? -va dir la Bruna-.
- No tenim cap altre lloc per a descansar-va dir el Solet-.
- Doncs... ara us faig una caseta-va dir la Bruna-.
- Croacc, croc, croaac -va dir la Reineta-.
- Diu que moltes gràcies, Bruna -va fer el Solet, que és l'únic que coneix el llenguatge de la Reineta-.
La Bruna va fer una preciosa casa de fusta, però va durar poc perquè feia massa vent.
Mentre la Bruna intentava tornar a construir la casa, va sentir un soroll i van veure una cosa estranya que deia:
- Fiuuuuuuu, Cladonia, fiuuuuuu, Cladonia!
mentre rodava pels aires. La cosa es va parar davant del Copa i va dir:
- Ajuda, ràpid, allà, allò, ha vingut i boom, ràpid, aaahhhh!
- Calmat amiga. Per cert, qui ets? -va dir en Copa-.
La cosa va respirar intensament durant cinc segons.
- Em dic Cladonia i necessito ajuda!
- Perquè, què ha passat?
- Escolteu -va dir la Cladonia- En Rou és un roure amic meu. Era un arbre gran i formós que vivia en un petit turó. Fa uns minuts ha passat una gran bola de foc.
- Foc-fire! - va dir en Copa-.
- Qui??? -van dir el Solet i la Bruna.
- El Foc-fire és una gran bola de foc molt potent. Va destruir el lloc on jo vivia abans-va dir en Copa-.
El Foc-fire pot transformar-se i convertir-se en una bola de foc que ho crema i destrueix tot.
En Foc-fire és un llumí mutant molt perillós, és "una cerilla mutante".
- El pobre Rou està molt trist i espantat-va dir la Cladonia-.
- Anem a ajudar-lo -va dir la Bruna-.
Van anar al petit turó on estava en Rou. El van veure tot trencat i molt trist.
- Gràcies, Caldonia per portar-me ajuda -va dir en Rou-.
- Hola, sóc en Copa i ells són la Bruna, el Solet i la Reineta, i et venim a ajudar.
- No em podeu ajudar. Una gran bola de foc m'ha destruit i m'ha fet aquest forat al meu tronc.
- Tinc una idea! -va dir la Bruna-.
- Digues! -van fer tots-.
- Puc fer una casa per a vosaltres dins del forat del Rou! -va dir ella- així no estarà tan sol, vosaltres tindreu una nova casa i així podreu cuidar al Rou.
- Nosaltres t'ajudarem a que tornis a ser un arbre preciós! -van fer tots-.
- Moltíssimes gràcies -va dir en Rou emocionat-.
Dit i fet. La Bruna va fer una casa molt bonica a dins del forat d'en Rou.
I és que l'amistat tot ho aconsegueix!
Potser, un dia, tot caminant per Collserola, trobeu al Rou i tots els seus amics, fent una festa dins de la caseta que la Bruna els hi ha fet. Ja ho veieu, un forat fet per la maldat del Focfire, s'ha convertit en un espai i en una oportunitat per a inventar coses noves!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
